Respuestas

2013-07-04T00:43:43+02:00
Sense escapatòria

Podem estar sols estant amb molta gent o podem estar acompanyats sense estar amb ningú. És cert que pot ser més satisfactori estar amb gent i parlar però, no us heu parat mai a pensar la gran quantitat de bestieses que es poden arribar a dir en una conversació? La solitud és una paraula que pot arribar a fer por a moltes persones però a mi, personalment, m’agrada. Actualment la gent ha caigut molt baix. Només fa falta fer un cop d’ull a la situació actual: pobresa, desigualtats, gent que es creu important sense ser-ho, governs corruptes, delinqüència... Per haver de suportar tot això jo penso que es millor anar-se’n a una ermita i passar allà tota la vida. Però també és veritat que per fer això s’ha de tenir molt de coratge i autodeterminació. Però a la llarga veuràs que és molt millor estar sol que haver d’aguantar aquest sistema actual, que en la meva opinió és penós. S’intenten fer canvis sense cap control, només amb l’intenció d’innovar. Els polítics només fan que dir mentides, prometre moltes coses i acusar als altres partits dels problemes del país. La gent es controlada per unes forces que semblen extraterrestres i a més ningú ho pot evitar. Si algú inventa el mòbil, tots amb mòbil! Si algú inventa la televisió, tots comprem televisions! Encara que no ho pensem ens estant movent mitjançant uns fils i a més ho estant fent d’una manera molt subtil. Nosaltres no hi podem fer res i a la gent que té el poder ja li va bé així.

Aquest text pot ser que no agradi a tothom però vulgueu o no aquesta és la realitat: un món que ha anat en decadència des que va aparèixer el ser humà. Tots volem aconseguir benefici propi encara que això signifiqui fer mal als altres. L’altre dia a la televisió va sortir un capellà (no estic a favor de la religió) que estava d’acord amb la opinió que escric en aquestes línies. A més deia que la gent no llegia gens i que cada vegada tenim menys cultura. I això és del tot cert. A l’escola el nivell no pot ser més pèssim i això és una pena.
Una de les solucions, com ja he dit, podria ser la solitud, però al final aquest món cruel ens trobaria i ens convertiria en màquines controlades per uns factors que mai podrem arribar a entendre, com la publicitat.

Espero que la meva opinió serveixi per obrir els ulls a aquells que les tenen tancats o no les volen obrir, però tot i així, és una pena adonar-se de tot això a una edat com la meva. Més valdria que no m’hagués adonat de res i que visqués sense cap preocupació. Encara que això és totalment impossible.
gracias Elianaff30
de nada cuando quieras chasis :D